Períodes geològics
i
paleomagnetisme
Masterclass 3
Fòssils guia
A més de datar,
permeten intentar descriure les condicions físiques (atmosfera, tº, aigua,
glacioacions…)
i ecològiques (competència, extinció, radiació adaptativa… ) de l’etapa.
Per saber-ne més
sobre les etapes de la Terra:
enllaç.
Mètodes de mesura i datació
1.
RADIOMÈTRICS
2.
ESTRATIGRÀFICS
a.
DATACIÓ RELATIVA: mètode que
compara diversos esdeveniments per tal de
determinar quin d'ells és el més antic i quin el més modern i ordenar-los els uns
respecte dels altres.
Per fer-ho són especialment útils:
1. Els fòssils
2. L'estudi dels estrats, o estratigrafia, de les roques sedimentàries
3. Els talls i encreuaments entre estructures geològiques com ara dics i falles
Mètodes de mesura i datació
El temps geològic
Observant els fòssils de roques de diferent antiguitat, s’han pogut detectar 5 extincions
massives, i es
fan servir per a delimitar períodes.
Grans períodes geològics
Els períodes principals són els eons.
La vida s’inicià en l’eó Arcaic.
La fotosíntesi i els pluricel·lulars
aparegueren al proterozoic.
L’eó fanerozoic es divideix en tres Eres:- els fòssils indiquen que la vida
va experimentar grans canvis
Proterozoic: 2500-540 M.a-Cianobacteris i primers eucariotes.-Comença a haver-hi oxigen atmosfèric en abundància.
Paeleozoic: 540-250 M.a-Aparició d’invertebrats i vertebrats. -Colonització de l’espai terrestre. -Amfibis, rèptils, fongs i coníferes (arbres de la família
dels pins i avets). -Oxigen com l’actual.
Mesozoic: 250-66 M.a-Grans rèptils (dinosaures) i primers ocells i
mamífers primitius.-Primeres plantes amb flors. -Diversificació molt gran dels insectes.
Cenozoic: 66 M.a - actual-Gran expansió dels mamífers i aus.-Tornada al mar d’alguns mamífers.
Quaternari
Períodes geològics
Al llarg d’aquestes eres, la disposició dels continents (i les condicions climàtiques) han
anat canviant.
Vídeo.
Hipòtesis de les extincions massives
1. Formació del supercontinent Pangea.
2. Activitat Volcànica Siberiana i Índica (1 m.a.)
3. Emissions de metà hidrat.
4. Impactes d’asteroides (Chicxulub, Yucatán).
5. Cicles biogeoquímics: SoFex.
Hipòtesis de les extincions massives
1.
Formació del supercontinent Pangea:
Als continents molt grans, el clima és més extrem, i la mida dels mars també afecta la
salinitat, temperatura…
Els
canvis geològics van impulsar també
canvis en el clima del territori.
Hipòtesis de les extincions massives
2.
Activitat Volcànica Siberiana i Índica (1 m.a.):
S’han detectat com a mínim dos esdeveniments d’erupcions volcàniques perllongades.
Les erupcions volcàniques
disminueixen la quantitat de llum i escalfor que arriba, el que
afecta també la vida vegetal, arrossegant l’efecte per tota la xarxa tròfica.
Hipòtesis de les extincions massives
3.
Emissions de metà hidrat:
Petits escalfaments ocasionals poden haver fet que dipòsits de metà congelat
s’hagin descongelat, alliberant-se i
incrementant l’efecte hivernacle.
Hipòtesis de les extincions massives
4.
Impactes d’asteroides (Chicxulub, Yucatán):
S’han detectat cràters deguts a
impactes d’asteroides que es corresponen amb etapes
d’extincions. L’impacte d’un asteroide podria provocar alliberació d’una gran quantitat
d’energia (equivalent a bomba atòmica) i grans núvols de pols amb efecte perllongat en
el clima.
Hipòtesis de les extincions massives
5.
Cicles biogeoquímics: SoFex:
S’ha comprovat mitjançant l’experiment SoFex que abocament al mar de Ferro i Sofre
actua com a fertilitzant de les algues i aquestes fan més fotosíntesi. Això implica que
absorbeixen més CO₂
i disminueixen l’efecte hivernacle.
La combinació de deserts i vent poden arrossegar Ferro i Sofre al mar, provocant de
manera natural aquest efecte.
Hipòtesis de les extincions massives
Per saber-ne més:
enllaç.
